3. Murada de Palma. Lateral nord-oest del bastió d’en Sanoguera 

La ciutat de Palma ha estat emmurallada en diverses èpoques. Es creu –perquè no se sap amb seguretat– que la primera murada es va construir durant els segles IV i V, i va abastar una part important de la ciutat romana. Una segona murada, aquesta ja molt més extensa perquè compren tot el centre històric de Palma, es va construir en època islàmica, concretament en l’època del sobirà de la taifa de les Balears Mubashshir Nâsir al-Dawla (1095-1114). Aquest nou recinte va estar condicionat per l’orografia i pel traçat preexistent dels carrers on es varen col•locar les vuit portes de les murada de Madina Mayurqa.

Aquestes varen ser les murades que es va trobar Jaume I quan va assetjar i va conquistar Madina Mayurqa el 1229. Aquestes murades medievals defensaren Palma fins al segle XVI. L’aparició de l’artilleria en el segle XV va anar retirant la maquinària de setge que s’havia usat tradicionalment (escales, torres mòbils, catapultes…). A mitjan segle XVI va aparèixer el canó, una arma d’artilleria pesant capaç de destruir les murades medievals (que eren altes i no prou gruixades per a absorbir l’impacte d’aquest tipus d’artilleria). Aquest avenç tecnològic, unit a la creixent amenaça turca, va provocar que les autoritats insulars demanassin al rei la modernització de les murades. Amb aquest objectiu, el 1550 va arribar a l’illa l’enginyer Hugo de Cesano, que va reforçar les defenses de la ciutat projectant alguns bastions (el del Sitjar, el del Socarrador i el dels Capellans), però aquestes obres varen ser del tot insuficients. La defensa de la ciutat requeria una reforma integral de les murades. Per això el 1574 Felip II va enviar un altre enginyer, Giovan G. Palearo Fratino, el Fratín, perquè projectàs unes noves murades capaces de fer front a l’artilleria pesant, articulades mitjançant baluards. Aquests eren fortificacions avançades al llenç de murada, però de majors dimensions que els bastions, amb àmplies terrasses des d’on albirar l’enemic i defensades per grans canons. A més, aquests baluards estaven units per un llenç de murada, no tan alt com el medieval però sí molt més gruixat i no vertical, sinó en talús, capaç de rebutjar el fort impacte dels projectils. Les obres de les noves murades s’iniciaren el 1575. Es va prendre com a base de la nova fortificació la vella murada medieval. Amb el Fratín es varen construir els cinc primers baluards: el de Sant Pere (o Santa Catalina), el d’Urries (estava al final de l’avinguda de Jaume III), el del Sitjar (estava a la intersecció del passeig de Mallorca i el carrer de Rubén Dario), el de la Porta Plegadissa (a la confluència de les avingudes d’Alemanya i del Comte de Sallent) i, finalment, el de Santa Margalida o de la Porta Pintada.

Les obres de les noves murades es varen paralitzar uns quants anys perquè l’enginyer Fratín es va haver de traslladar a Pamplona el 1575 per a l’edificació d’una ciutadella. El seu germà Giorgio, també enginyer, va intentar reprendre les obres en traslladar-se a Mallorca el 1584, però va estar molt poc temps a l’illa. Va caldre esperar fins a l’any 1596, quan gràcies a l’obstinació del virrei Ferran de Sanoguera varen prosseguir les obres i es va iniciar així el bastió que duria el seu nom.