5. Monument a Jaume I el Conquistador

El 1902 es varen començar a enderrocar les murades de Palma. El 1905 es va començar a urbanitzar l’actual plaça d’Espanya. El 1908 la porta medieval de Santa Margalida (situada al carrer de Sant Miquel), per on havien entrat les hosts de Jaume I el 1229, va ser declarada monument nacional, però el 1912 va sofrir un atemptat perquè va ser dinamitada i derruïda, la qual cosa va disgustar la ciutat. Com a desgreuge per aquest atemptat i per a recuperar la memòria del rei conquistador, l’Ajuntament va decidir bastir un monument dedicat a la memòria de Jaume I com a record de l’entrada del rei a Madina Mayurqa. El consistori es va dirigir per carta al rei Alfons XIII per a oferir-li la possibilitat d’ajudar a sufragar el monument del Conquistador, a la qual el monarca va respondre enèrgicament que no, alhora que mostrava la seva indignació per l’enderrocament de la porta de Santa Margalida.

Llavors es va obrir una subscripció popular, amb un crèdit de quinze mil pessetes. Es va convocar un concurs per a dur a terme el monument, que va guanyar l’escultor Ignasi Farran. La primera pedra del monument va ser col•locada per la infanta Isabel, la Chata, el 1913, en presència d’un nombrós públic, entre el qual es trobava el batle Antoni Pou. De Farran són els escuts que blasonen el monument (el del rei d’Aragó i el del comte de Barcelona). En canvi, tant el soldat (almogàver) que aixeca la branca de llorer (signe de la victòria) com l’escultura eqüestre del Conquistador són obra d’Enric Clarassó, perquè el 1914 Farran havia abandonat el projecte.

La finalització del monument es va torbar molts anys, sobretot per la qüestió econòmica, i no va es va poder inaugurar fins a la festa de Sant Sebastià del 1927.