Plaça d'Espanya

La ciutat de Palma ha estat emmurallada en diverses èpoques. Es creu –perquè no se sap amb seguretat– que la primera murada es va construir durant els segles IV i V, i va abastar una part important de la ciutat romana. Una segona murada, aquesta ja molt més extensa perquè compren tot el centre històric de Palma, es va construir en època islàmica, concretament en l’època del sobirà de la taifa de les Balears Mubashshir Nâsir al-Dawla (1095-1114). Aquest nou recinte va estar condicionat per l’orografia i pel traçat preexistent dels carrers on es varen col•locar les vuit portes de les murada de Madina Mayurqa.

Aquestes varen ser les murades que es va trobar Jaume I quan va assetjar i va conquistar Madina Mayurqa el 1229. Aquestes murades medievals defensaren Palma fins al segle XVI. L’aparició de l’artilleria en el segle XV va anar retirant la maquinària de setge que s’havia usat tradicionalment (escales, torres mòbils, catapultes…). A mitjan segle XVI va aparèixer el canó, una arma d’artilleria pesant capaç de destruir les murades medievals (que eren altes i no prou gruixades per a absorbir l’impacte d’aquest tipus d’artilleria). Aquest avenç tecnològic, unit a la creixent amenaça turca, va provocar que les autoritats insulars demanassin al rei la modernització de les murades. Amb aquest objectiu, el 1550 va arribar a l’illa l’enginyer Hugo de Cesano, que va reforçar les defenses de la ciutat projectant alguns bastions (el del Sitjar, el del Socarrador i el dels Capellans), però aquestes obres varen ser del tot insuficients. La defensa de la ciutat requeria una reforma integral de les murades. Per això el 1574 Felip II va enviar un altre enginyer, Giovan G. Palearo Fratino, el Fratín, perquè projectàs unes noves murades capaces de fer front a l’artilleria pesant, articulades mitjançant baluards.

Aquestes construccions eren fortificacions avançades al llenç de murada, però de majors dimensions que els bastions, amb àmplies terrasses des d’on albirar l’enemic i defensades per grans canons. A més, aquests baluards estaven units per un llenç de murada, no tan alt com el medieval però sí molt més gruixat i no vertical, sinó en talús, capaç de rebutjar el fort impacte dels projectils. Les obres de les noves murades s’iniciaren el 1575. Es va prendre com a base de la nova fortificació la vella murada medieval. Amb el Fratín es varen construir els cinc primers baluards: el de Sant Pere (o Santa Catalina), el d’Urries (estava al final de l’avinguda de Jaume III), el del Sitjar (estava en la intersecció del passeig de Mallorca i el carrer de Rubén Dario), el de la Porta Plegadissa (en la confluència de les avingudes d’Alemanya i del Comte de Sallent) i finalment el de Santa Margalida o de la Porta Pintada.

El 1902 es varen començar a enderrocar les murades de Palma. El 1905 es va començar a urbanitzar l’actual plaça d’Espanya. El 1908 la porta medieval de Santa Margalida (situada al carrer de Sant Miquel), per on havien entrat les hosts de Jaume I el 1229, va ser declarada monument nacional, però el 1912 va sofrir un atemptat perquè va ser dinamitada i derruïda, la qual cosa va disgustar la ciutat. Com a desgreuge per aquest atemptat i per a recuperar la memòria del rei conquistador, l’Ajuntament va decidir bastir un monument dedicat a la memòria de Jaume I com a record de l’entrada del rei a Madina Mayurqa. El consistori es va dirigir per carta al rei Alfons XIII per a oferir-li la possibilitat d’ajudar a sufragar el monument del Conquistador, a la qual el monarca va respondre enèrgicament que no, alhora que mostrava la seva indignació per l’enderrocament de la porta de Santa Margalida.

La finalització de la plaça va coincidir amb la inauguració del monument dedicat al rei Jaume I que va tenir lloc el dia de Sant Sebastià del 1927.